Com valorar l'evidència que hi ha darrere d'una afirmació sobre un pèptid

Les afirmacions sobre els pèptids es basen en tipus d'estudi molt diferents, des de grans assajos farmacològics fins a un grapat d'experiments en rates, i sovint es repeteixen com si tinguessin el mateix pes. No el tenen. Els investigadors mèdics classifiquen l'evidència segons la capacitat d'un estudi per descartar l'atzar i el biaix, i els assajos controlats aleatoritzats en persones ocupen el primer lloc. Els reguladors com la FDA només aproven un medicament després de revisar els resultats d'assajos en persones. Aquest article explica aquesta jerarquia i com la fa servir PeptoKing per assignar un grau a cada pèptid.^1,3

Del laboratori a l'aprovació

Els medicaments nous segueixen un camí establert. Abans de provar un fàrmac en persones, el desenvolupador fa proves de laboratori i en animals per saber com actua i si és probable que sigui segur. Després es fan assajos en persones, normalment en tres fases: la fase I, en un nombre reduït de voluntaris sans o de pacients; la fase II, en un nombre relativament reduït de pacients amb la malaltia; i la fase III, en un nombre més gran de pacients, per comparar el medicament amb altres tractaments i esbrinar fins a quin punt funciona.^1,2

L'aprovació de la FDA vol dir que l'agència ha revisat les dades i ha decidit que els beneficis del fàrmac superen els seus riscos coneguts i potencials per a les persones a qui va destinat. La FDA generalment espera resultats de dos assajos clínics ben dissenyats, perquè els resultats del primer no siguin fruit de l'atzar o d'un biaix, tot i que en una malaltia rara n'hi pot haver prou amb un sol assaig convincent. A la UE, un comitè de l'Agència Europea de Medicaments avalua la sol·licitud i la Comissió Europea pren una decisió jurídicament vinculant, vàlida a tots els estats membres de la UE i a Islàndia, Liechtenstein i Noruega.^1,2

Per què els assajos aleatoritzats són els que més compten

En un assaig controlat aleatoritzat, l'atzar decideix qui rep el tractament i qui rep un element de comparació, com ara un placebo. El Cochrane Handbook for Systematic Reviews of Interventions esmenta els dos problemes als quals estan exposats els estudis sense aleatorització: els factors de confusió i el biaix de selecció. Per això situa d'entrada l'evidència procedent d'estudis no aleatoritzats en un nivell de certesa més baix.⁴

Cochrane fa servir el sistema GRADE, que organitzacions de tot el món han adoptat per qualificar la certesa d'un conjunt d'evidència com a alta, moderada, baixa o molt baixa. L'evidència procedent d'assajos aleatoritzats parteix d'un nivell alt, i la d'estudis observacionals, com els estudis de cohorts i els de casos i controls, parteix d'un nivell baix. Totes dues poden canviar. La confiança baixa per limitacions dels estudis, resultats incoherents, evidència indirecta, imprecisió i biaix de publicació, i l'evidència observacional es pot pujar de nivell, per exemple quan l'efecte és molt gran.^3,4

Per què els resultats en animals són una guia poc fiable

Els estudis en animals i en cèl·lules són on comença la recerca farmacològica, no on acaba. Una anàlisi publicada el 2004 al BMJ sostenia que bona part de la recerca en animals sobre possibles tractaments per a humans es malbarata perquè es fa malament, i donava exemples d'estudis en animals petits i mal dissenyats, amb un ús irregular de l'aleatorització i de l'emmascarament. Fins i tot quan els estudis en animals es fan bé, escrivien els autors, continua sent qüestionable fins a quin punt els resultats són aplicables als humans.⁵

El BPC-157 il·lustra aquesta distància. Una revisió sistemàtica del 2025 sobre el BPC-157 en medicina esportiva va incloure 36 estudis, 35 dels quals eren preclínics. L'únic estudi clínic era un informe retrospectiu en què 7 de 12 pacients amb dolor de genoll de llarga durada van dir que el dolor els havia millorat, i els revisors no van trobar dades clíniques de seguretat en humans.⁹

Com gradua PeptoKing l'evidència

Cada entrada de PeptoKing té un grau d'evidència. Descriu la millor evidència en humans per a l'ús principal pel qual la gent pren el pèptid, no totes les afirmacions que se'n fan. Els graus segueixen el mateix ordre que GRADE: primer els assajos aleatoritzats en persones, després els estudis en humans més petits o no controlats, i després la recerca en animals i en cèl·lules.³

L'estat i l'evidència són coses diferents

PeptoKing mostra l'estat regulador i el grau d'evidència l'un al costat de l'altre perquè l'un no implica l'altre. L'elamipretida (Forzinity) va rebre als EUA l'aprovació accelerada per a la síndrome de Barth sobre la base d'un assaig amb 12 pacients. No va superar el placebo en els criteris de valoració principals de l'assaig, la distància caminada i la fatiga, i les millores de força muscular que van sustentar l'aprovació només van aparèixer en un període més llarg en obert. Amb l'aprovació accelerada, l'empresa continua fent assajos per confirmar que el fàrmac funciona. PeptoKing la marca com a aprovada, amb un grau d'evidència preliminar.¹⁰

També passa a la inversa. La retatrutida ja té evidència d'assajos aleatoritzats en persones, cosa que li val un grau d'evidència moderada, però, fins que un regulador no l'aprovi, continua marcada amb l'estat «En assajos clínics».⁷

Un grau descriu el que se sap d'un medicament tal com es va provar en els assajos. No diu res dels productes que es venen amb el mateix nom fora del circuit regulat: la FDA assenyala que les versions no aprovades de fàrmacs com la semaglutida i la tirzepatida no passen per la seva revisió de seguretat, eficàcia i qualitat.¹¹